Història

En la dècada dels seixanta, els equips i els partits de bàsquet eren habituals a Llucmajor. Es coincideix a dir que el bàsquet a Llucmajor va arribar per casualitat. Sembla que tot parteix d’un grup de jugadors de Campos que acudiren al poble veïnat per jugar un partit d’handbol corresponent a la fase escolar, però que a l’hora d’iniciar el joc va resultar que s’havia de celebrar un partit de bàsquet. La casualitat féu que finalment es jugàs a bàsquet i s’hagués d’improvisar un equip i canviar les porteries per cistelles.

Alguns dels noms d’aquella dècada foren Miquel Martí, Bartomeu Miralles, Joan Sastre, Francesc Monserrat, Ramon Nadal, Antoni Moragues, Esteve Moragues, Francesc Bonnín. Els directors tècnics foren Maties Salvà i Miquel Bernat, i Antoni Cañellas i Josep Ferrer, com a president i entrenador, foren el primer equip, directiva i cos tècnic del Club de Bàsquet Llucmajor, que debutà en la temporada 1965-1966. Jugaven a la pista descoberta del Camp Municipal d’Esports. La temporada 1972-1973 aconseguiren el títol de campions insulars en categoria sènior. La mateixa temporada assolien l’ascens a tercera divisió en guanyar els Boscos, de Ciutadella. L’equip que va ascendir estava integrat per: Miquel Martí (entrenador i jugador), Antoni Cantallops, Tomeu Cantallops, Miquel Gual, Antoni Moragues, Ramon Nadal, Bartomeu Miralles, Joan Gamundí, Miquel Albertí i Damià Coll.

Les temporades de 1973-1974 i 1974-1975, els resultats acompanyaren. A escala insular el Llucmajor disputà el títol amb el Patronat i el Molinar, a més de competir contra equips del Principat. Passat aquest lapse de temps, causes externes al factor esportiu –bàsicament l’elevada despesa que suportava el club, que viatjava cada quinze dies a Catalunya– obligaren a renunciar de jugar a la categoria. Altrament, i en la dècada dels setanta, arriben les primeres notícies d’aquest esport. Es fundaren el Club J.J. de Bàsquet (1974) –sènior masculí– i el Club Polideportivo Juventud Llucmajor (1974), que inicialment era femení i que va arribar a esdevenir mixt. Amb posterioritat, i dins la mateixa dècada, es creà un club de bàsquet que tenia la seu social a Can Tià Taleca, dirigit per Francesc Forteza, que arribà a aconseguir el campionat de juvenils femení. Desaparegué poc després. Al final de la dècada (1977- 1978), el CB Joventut es proclamà campió de Mallorca en categoria sènior. El club a més a més, va ser mereixedor del Premi al Millor Club, atorgat per la Federació Balear de Bàsquet al club que més llicències tramità per a la Federació. La manca de compromís dins el club ocasionà el cessament de les activitats. Va ser quan el Club Polideportivo Llucmajor, que era femení, se’n féu càrrec. El 1983 dimiteix el seu president, Miquel Gual Socias. En fou elegit nou president Damià Font Tomàs. L’arribada de la nova directiva va suposar un rellançament del bàsquet local. S’arribaren a formar deu equips federats entre masculins i femenins. Igualment, es reforçà el planter a base de campaments d’estiu (La Porciúncula i Son Fe, a Alcúdia).

Entre els esdeveniments més importants del bàsquet cal esmentar que la temporada 1981-1982 es va celebrar el Campionat del Món Júnior de Bàsquet a Llucmajor. En aquesta dècada (1982), es fundà el Club de Bàsquet Imprenta Bahía. En paraules del seu fundador, Guillem Boscana, volia omplir el buit del bàsquet a s’Arenal. El primer any d’existència ascendí a segona autonòmica. Poc després, es formaren les categories júnior masculí i el primer equip femení que jugava en categoria autonòmica. Quatre anys després de la seva fundació el club es mudà al CP Son Verí, on va estar els següents deu anys. Finalment, es desvinculà de Llucmajor quan va passar al pavelló Antoni Servera, de Palma. El club –avui Iberojet Palma– rebé el premi Arenaler de l’Any (2012), juntament amb el Club Petanca Son Verí i el Club Nàutic s’Arenal. A finals de la mateixa dècada es fundava el Club Bàsquet Femenias (1989). De la mateixa època és també la creació del Trofeu Ciutat de Llucmajor, que es jugava en temps de Fires. Era adjudicat a l’equip que guanyés el torneig durant tres anys – consecutius o alterns. Amb motiu de la celebració dels seus primers cinquanta anys es jugà un torneig que comptà, a més de la participació del club, amb les participacions del Palma Air Europa (LEB Or) i l’Opentach Pla (LEB Plata). La seva seu és el Pavelló Municipal d’Esports, que disposa d’una de les millor pistes de l’illa. L’Iberojet Palma i el Motorisa promouen el I Trofeu Motorisa (Llucmajor, 2018) que enfrontarà l’equip mallorquí amb l’Hestia Menorca a les pistes de bàsquet del Poliesportiu Municipal de Llucmajor.

Com a jugador més destacat del Joventut s’ha d’esmentar Baltasar Balti Pons Vinyes (Llucmajor, 1968), jugador de bàsquet. Fou escollit per jugar en la Selecció Balear (Objectiu 92) essent juvenil. Pel que fa als principals representants llucmajorers més joves d’aquest esport, cal parlar dels germans Tomàs Noguera. Quant a Pere Tomàs Noguera (Llucmajor, 1989), hem de destacar que el gran dels germans Tomàs juga en la posició d’aler. Es formà en les categories inferiors del Club Bàsquet Joventut Llucmajor (1998-2002). Posteriorment, passà al Joventut de Badalona. El 2007 s’incorporà al Club Bàsquet Prat, de la Lliga Espanyola de Bàsquet Plata. Debutà en l’ACB el 16 de febrer de 2008, en un partit que enfrontà el Joventut amb el Baloncesto Fuenlabrada. La temporada 2008-2009 passà a formar part de la primera plantilla del DKV Joventut. Després de quatre temporades a l’equip badaloní, Tomàs firmà un contracte per jugar les tres temporades següents amb el CAI Zaragoza. La temporada 2016-17 passà a l’ICL Manresa (Lliga Endesa) i la temporada següent al RETAbet Bilbao Basket (Lliga Endesa i Eurocup). Ha estat internacional amb la Selecció de Bàsquet d’Espanya en les categories júnior i cadet, amb la qual guanyà la medalla de bronze en el Campionat Europeu de Bàsquet sub-18 i sub-20.

Per altra banda, Joan Tomàs Noguera (Llucmajor, 1992) juga en la posició d’aler. Començà a jugar amb només tres anys a l’Escola de Bàsquet del Joventut Llucmajor, on romangué fins a l’estiu de 2004, data en la qual s’incorporà al Col·legi Sant Agustí, amb el qual es proclamà campió de Balears infantil, i aconseguí la cinquena posició en el Campionat d’Espanya per autonomies de la categoria. En la temporada 2006-2007 fitxà pel Joventut de Badalona (en el qual ja jugava el seu germà major Pere Tomàs), aconseguí dos campionats d’Espanya cadet i va ser internacional amb la Selecció Espanyola en aquesta categoria. Igualment, ha jugat en el Club Bàsquet Prat, si bé forma part del DKV Història de l’ESPORT a LLUCMAJOR. Aproximació urgent. Joventut. Posteriorment, passà pel Knet (LEB Or, 2012-13), Cocinas.com (LEB Or, 2013-14), Club Melilla Baloncesto (LEB Or, 2014-15), i el Quesos Cerrato Palencia (LEB Or, 2015-16). El 2017 fitxà per l’Iberojet Palma. El 2008 participà en el Jordan Brand Classic International en el Madison Square Garden de Nova York.

Pel que fa als altres clubs fundats a Llucmajor, s’hi troben el FBM CLUB (de s’Arenal, des de 1991 fins a 2014), el Club de Bàsquet s’Arenal-Llucmajor (1993-2014) i el Club Joventut Corb Marí. Com a dada curiosa, el Futbol Club Barcelona (primer equip) va fer un stage a l’hotel Son Antem i va jugar un partit al poliesportiu de Llucmajor (que és un dels pocs que té parquet). Hi jugaren Navarro i Dueñas, entre d’altres, i estava dirigit per Aíto García Reneses.

També vinculat –tot i que tangencialment– a Llucmajor, on va preparar equips de s’Arenal, es troba Antoni Forteza Vasallo (Palma, 1972), que fou el primer entrenador mallorquí que es féu càrrec d’un equip professional a l’estranger –Los Osos, de Saltillo el 2000 i Las Garzas de Plata, de Pachuca el 2001, ambdós de Mèxic.

En bàsquet femení la jugadora més destacada és sens dubte Inma Zanoguera Garcias (Palma, 1993). Jugà a la NCAA –lliga universitària femenina de bàsquet– amb els Toledo Rockets. Ha estat subcampiona del món i campiona d’Europa sub-20 (2013). Així mateix, el 2018 guanyà la 18a edició de la Marató del Sàhara, 42 km disputats entre AlAaiun i Smara.

Extret de "HISTÒRIA DE L'ESPORT A LLUCMAJOR. Aproximació Urgent", de Miquel S. Font Poquet

El nostre club ha destacat sempre per la seca humiltat, perseverència i competitivitat. Valors que el nostre equip tècnic s'encarrega de transmetre a tots els jugadors, fent que esdevinguin jugadors complerts, a nivell tàctic, tècnic i sobretot humà.

Actualment el nostre equip compte amb 21 equips, dels que gairebé la meitat son de categoria femenina o mixte, després d'una llarga feina de recuperació del bàsquet femení al nostre poble.

Vols formar part de la nostra història?